El toc manual
Què és el toc manual de campanes
Molt més que tocar una campana. És un llenguatge.
Abans del rellotge, abans del periòdic, abans de l’altaveu, abans del telèfon mòbil, el campanar era el centre d’informació de qualsevol poble. Les campanes avisaven del naixement d’un xiquet i de la mort d’un veí. Cridaven a missa, a concell, a foc, a tempesta. Anunciaven l’hora, el dia, la festa i el dol.
Cada toc tenia el seu nom, el seu ritme, la seua intenció. I tot el poble sabia llegir-lo.
Un llenguatge sense partitura
El toc manual de campanes és, sobretot, un llenguatge. Un sistema de comunicació construït sobre el so, la repetició i la memòria col·lectiva, transmés de generació en generació durant segles sense necessitat de partitures ni manuals. El que escoltem hui des de les nostres torres és el mateix idioma que van escoltar els nostres besavis.
I com qualsevol llenguatge viu, la seua supervivència depén que hi haja qui el continue parlant.
Per què la UNESCO el protegeix
En 2022, la UNESCO va declarar el Toc Manual de Campanes d’Espanya Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura reconeix que aquest patrimoni no és un objecte que es conserva en una vitrina, sinó una pràctica viva que es transmet i s’interpreta. I que sense mesures actives de salvaguarda, podria desaparéixer en poques generacions.